El Baix Penedès com tota la Catalunya Nova i part de la vella ,visquè fins a principis del segle IX sota el domini musulmà. A començaments del segle X,Guifré II Borrell, porta les fronteres més enllà del Llobregat. Així mateix ,a mitjan del segle X,el poder reial dels francs damunt el territori de la Marca és pràcticament inexistent.En aquest context l'any 974  el bisbe Vivas atorga la carta de Poblaments i Franqueses als habitants del Castell del Montmell. El motiu és l'interès que tenien els governants en repoblar les zones frontereres. 

La Carta de Població i Franqueses del Montmell , com a tal,és la més antiga coneguda de Catalunya i el seu contingut i abast jurídic responent clarament a una finalitat político-militar d'aquell moment, repoblar les fronteres .  

També a l'edat mitjana els templers van establir una comanda. De totes maneres l'ordre dels Templers  fou extingida el 1312 i el 1367 La Joncosa era incorporada a la Corona. El Bisbat barceloní mantingué el seu domini sobre el Castell del Montmell al llarg dels segles.

El senyor feudal en aquest cas el Bisbe de Barcelona,tenia tota una sèrie de drets i  prerrogatives sobre els habitants del terme,llurs collites,bestiar i altres afers casolans,en aquestes Ordinacions compilades el 1447,es regulen tots els aspectes relatius a l'activitat econòmica de la zona. El Castell del Montmell va ser encara utilitzat durant la Guerra de Successió.Els soldats alemanys hi vivien amb llurs mullers,i a l'arxiu parroquial hi constavenles actes de naixement de tres infants  vinguts al món al castell entre els anys 1715 i 1720.

Torna al principi